L'altre diàleg

Als qui hem tastat sovint el surrealisme polític, la mentida oficialitzada, ja no ens sorprèn la desimboltura amb què alguns defensen la pròpia incoherència. Tot i amb això, no vaig poder evitar una esgarrifança quan, a la sessió d’investidura, el flamant alcalde es desfeia en promeses beatífiques de diàleg. I tot sense immutar-se, sense enrojolir-se. Que un govern que encara ara té acords de ple per complir, just quan ha quedat en una clamorosa minoria ens vingui a donar lliçons de diàleg és com a mínim patètic. El PSC haurà d’entendre que amb només 8 regidors haurà de guardar la prepotència al calaix durant una temporada. Haurà de comprendre que, ara, no ens podem empassar fàcilment vanes promeses d’un diàleg que ni s’ha volgut ni es vol.
Un aspecte preocupant de la sessió de dissabte, però, és la sensació que el que perilla és l’altre diàleg, el que és realment necessari, imprescindible.
Oblidem que la CUP, posant-se la bena abans de la ferida, fes una intervenció d’una arrogància i d’una violència verbal innecessària. Oblidem també que la decepció de veure com s’esvaïa la possibilitat d’un govern sobiranista pel dogmatisme de qui sembla estar a les institucions a contracor, provoqués una intervenció de CiU no precisament conciliadora. Però si volem evitar mals majors, si no volem perdre del tot l’oportunitat que encara tenim a les mans, cal reconstruir els ponts de diàleg entre les formacions que comparteixen un model de ciutat, un model de Penedès. És d’agrair la claredat i l’esperit constructiu d’aquesta nova ERC que torna a engrescar. El preu altíssim que injustament han pagat, els ha de donar la força per recuperar l’espai que els pertoca. Saben que representen molts més vilafranquins dels que els han votat i aquesta responsabilitat els ha de permetre impulsar els grans acords que han de venir.

Potser, avui, no és possible construir la Vilafranca que la majoria volia, però sí que podem evitar que ens construeixin la que ha sortit clarament derrotada a les urnes. Cal l’esforç de tots per cercar de nou l’encontre. Caldran altes dosis de política, honesta i generosa. Caldrà recordar que no sempre hi ha traïció en el pacte, que amb mans esteses i voluntat d’entesa podem avançar molt i traçar plegats el camí que compartim.