
No qüestiono la decisió de mantenir-se al marge, demano transparència per entendre-ho. Si, realment, l’acord és impossible, ens mereixem saber-ne les raons. Conèixer per què un projecte compartit no pot ser i, en canvi, un altre repetidament criticat té l’aval, indirecte però continuat. I no hi valdran estereotips eteris, vaguetats dreta-esquerra. Tampoc la sociovergència com a arma llencívola.
Perquè, quin sentit pot tenir la sociovergència, si no és la intenció de perpetuar el PSC en el poder municipal, de mantenir intactes els mecanismes que, després de tants anys, han acabat malbaratant la il·lusió?. Evidentment, als socialistes els pot arribar a interessar un acord que els permetria travessar la crisi de projecte sense qüestionar-los la maquinària. Però, què en pot treure CiU? Amb quina cara es podria presentar mai més davant els vilafranquins, si renuncia tan fàcilment a ser alternativa? En aquests darrers anys s’ha insistit incansablement que hi ha dos projectes, fins a cert punt antagònics, pel futur de Vilafranca. Si demanem explicacions a la CUP només per no fer un pas endavant, quines explicacions no hauria de donar en Pere Regull per provar de fer-nos entendre que ara els dos projectes poden caminar plegats?
La sociovergència només pot tenir sentit en la ment dels vividors de la política per als qui els ideals són una nosa. I aquests, millor si els mantenim allunyats de les cireres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada