Si hi ha unes eleccions on les
propostes haurien de manar
sobre qualsevol altra cosa,
aquestes són les eleccions
municipals. No hi ha res més
proper, més entenedor, més
immediat que els problemes
que com a ciutadà ens toca
patir diàriament.
Deixant de
banda alguna formació que
duu els candidats de fora i
que amb prou feines sabria
anomenar els carrers principals
de la vila, em sembla que
tots plegats s’han esforçat més en
cercar aquells punts, no ja
que siguin conflictius, sinó
que tinguin bon cartell. Vull
dir que sovint les propostes
no són tan reals com imaginades,
que són més propaganda
que política, vaja.
Repassem-ho. Més enllà de les iniciatives
que pretenen salvar el món
des de Vilafranca i resoldre
problemes amb els que la
humanitat fa segles que s’hi
baralla, podem observar com
l’agosarament programàtic
és directament proporcional
a la probabilitat de governar. I
això que aquí ningú no passa
comptes de res i pots prometre
la felicitat beatífica amb el
convenciment que ningú no
te’n demanarà explicacions.
Una de les causes principals
que els partits facin propostes
sense sentit a tort i dret
–a banda que vivim en una
societat massa pusil·lànime– és
el fet curiós que ningú no ha
d’explicar com les pensa finançar.
Com si l’ajuntament
tingués unes arques infinites
que, tal manà republicà,
ragen inesgotablement.
Ja caldrà que reflexionem ben
bé, perquè els vilafranquins
independentistes tenim un
panorama que fa feredat. D’una banda els eixamplabase
que volen aprofitar l’embranzida
per assaltar la casa
de la Vila per primer cop des
del 31 amb una campanya tan
insistent i llarga que fa témer
que no hi hagi més pa que
formatge.
D’una altra els panxacontents
que tant els fa pactar
amb el 155 com amb el sumsum
corda i que amb quatre
anys potser sí que han complert
el seu programa però la
sensació és que Vilafranca és
tan trista com en els anys de
plom socialista.
I finalment els feliços que
han vingut a aquest món per
canviar-ho tot sense canviar
res, mirant-s’ho tot des de
la comoditat d’una oposició
permanent.
Aquestes havien de ser unes
eleccions en clau nacional,
però entre els que s’esperen que siguem més i els que no
arrisquen la cadira ni que els
matin, ens haurem d’acontentar
que aquestes eleccions siguin només municipals.
De moment la república no vindrà, es veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada